Estrenada dos dies després de la mort del seu jove creador, Jonathan Larson, es va convertir de seguida en un fenomen que va canviar la història del gènere i va connectar amb una nova generació que s’identificava amb uns personatges que lluiten per mantenir el seu entorn, amenaçat per la malaltia i la mort, però que s’aferren a la vida i, sobretot, que compten la vida en moments d’amor. L’adaptació del guió per part del seu director, Daniel Anglès i música de Miquel Tejada va fer les delícies d’un públic entregat i expectant. Veus imponents i posada en escena espectacular.